Joan miró

TÍTOL EXPOSICIÓ:  Autorretrato

NOM DE L'AUTOR: Joan Miró

DATA: 1937/1938- 23 de febrer de 1960

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA: Un ninot com tipus graffiti a sobre d'una tela.

DESCRIPCIÓ SBJECTIVA: Va utilitzar el mirall de augment y així es va poder mirar tota la cara a la perfecció.
Aquesta obra expressa continuitat i supervivència.

OPINIÓ PERSONAL: Jo no entenc res aquesta obra ja que si és un autoretrat de Joan Miró, i ell diu que va utilitzar un mirall per mirar-se a la perfecció, no entenc perquè ha fet aquest dibuix que és un ninot mal fet..
Aquesta obra no m'agrada gens però em va impactar bastant..

MIRÓ

TÍTOL EXPOSICIÓ: Nord-Sud

NOM DE L'AUTOR: Joan Miró

DATA: 1917

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA: Com una taula en la que hi han flors, una gerra com de cerà,mica, unes tisores, un ocell a dins una gàbia, un llibre y una cartell en el que diu nord-sud.

DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA: Mostra la fascinació de Miró per la modernitat europea en contrast amb el provincionalisme de la cultura catalana.

OPINIÓ PERSONAL: No sé per què em va agradar però vaig trobar interessant el dibuix en si..pot ser que pel contrast del colors que hi ha.

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

TÍTOL EXPOSICIÓ: la casa de la palmera

NOM DE L'AUTOR: Joan Miró

DATA: 1918

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA: Una casa gran i blanca amb una palmera molt gran y un camp.

DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA: Miró sentia una gran afinitat amb el paisatge rural dels voltants de la casa dels seus pares en Montroig.
La seva identificació amb aquest lloc dóna una idea de la identificació de Miró amb Catalunya.

L'ARTISTA:  va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme, tot i que va arribar a signar aquest manifest.
 A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país.
Va néixer al 1893 i va morir al 1983.


OPINIÓ PERSONAL: Hem va agradar molt aquesta pintura ja que el colors que tenien em van impactar bastant.

THE WEBSIDE OF TACITA DEAN

On Tacita Dean website in the first part there is a prologue which is a documentary which explains the creative process of Tacita Dean while doing their work in Berlin.


There is also an introduction which explains that Tacita has created a filmwork  for Tate Modern's Turbine Hall. 


In the introduction there is a section of the frame that she has explains the movie that made.

Dean has voiced concern about the threats hanging over the medium of analogue film.

In the sketchbook we can see the pages of the book of Tacita dean during the performance of the movie.

In the mount analogue we can see the Surrealist novel Mount Analogue by French writer Rene Daumal.

Here are four points; In the first video we see a " it's all about metaphor.

In the second we can also watch a video which is James Halcombe explaining how to do a movie in a movie.

In the third we can watch a video which shows Grant gee, director of photography and film.

In the last point, it's explained that in the last year there were a series of high-definition projects that were done with archival film.

In the vertical cinema there are three points more.

On the first  we can see a video of colors.

On the second we can see a video explaining that the film is an illusion.

Finally explains the life of Maya Deren who is a poet of cinema.

In the book section we can see extracts from sections of the exhibition.

It speaks about Joe Boyd, Jane Giles and Sharon Lockhart.

To the  end there is a forum to consult museums.

LA LLEGENDA DE LES CASES BLANQUES

Una antiga llegenda de tossa de mar compte que quan algú construïa una casa de color blanc sempre acabaven trobant un tresor sota dels seus jardins.
Això em va passar a mi fa molt poc . En acabar de constuir la casa, la meva família i jo escoltàvem molts sorolls a la casa; picaven a la porta i en obrir no hi havia ningú, els ninots blancs del meu fill sonaven sols, i el meu gat blanc que tenia va  desaparèixer .. tot era relacionat amb el color blanc.
El meu marit i jo estàvem molt espantats ja qe no sabiem que estava passant.
La casa era nova, i jo que sóc arquitecta l'havia construït.
Llavors un dia cansats ja d'escoltar sorolls i estar espantats i més amb dos nens petits, el meu marit va agafar l'ordinador i va mirar a internet llegendes que havien a Tossa de Mar.
Jo que estava donant-los la bona nit als meus fills, vaig escoltar que miguel, el meu marit,em va cridar espantat.
Vaig anar corrent cap on ell estava i em va ensenyar el que acabava de veure.
La pàgina que havia trobat deia que en Tossa de Mar hi havia una llegenda molt coneguda relacionada amb un tresor amagat que confirmaven les meves sospites.
Miguel molt espantat em va dir que havíem de començar a buscar el tresor per veure si era real el que es deia.
Al dia següent vam trucar a uns amics i l'hi vam explicar. Ells ens van ajudar tot el dia a excavar al jardí.
Al final, vam trobar un bagul embolicat entre llençols blancs i bruts a causa de la humitat.
En obrir el bagul vam trobar un escapulari de nacar blanc.
El vaig agafar fascinada i Miguel em va dir de penjar-lo a la nostra habitació.
El vam penjar a una de les parets de la nostra habitació.
  A partir d'aquell dia, els sorolls que havien, van desaparèixer i el meu gat desaparegut va  tornar a casa.

LA MEVA CASA

Sóc la Sara Hernández, en aquest moment estic vivint a Tossa de Mar amb el meu marit i  els meus dos fills; la Clàudia que té 3 anys i el David que fa 2 setmanes que ha nascut.
Vivim a una casa molt gran d'obra nova i de color blanc ja que m'agrada  perque és un color que em transmet tranquil.litat.
Al entrar trobem el garatge i l'habitació de matrimoni que és de color lila i blanc i al lavabo hi ha una dutxa i un jacuzzi.
El saló és molt ample i tots el mobles que hi ha són de colors blancs i negres perquè m'agrada molt el contrast que fan aquests dos colors i dona  com més luxe a la casa.

L'habitació del David està adornada amb el Mickey i els colors de l'habitació són colors blau clar i blanc ja que per a un nen m'agrada molt el color blau.

L'habitació de la Clàudia està adornada amb la Minnie i els colors de l'habitació són rosa i blanc ja que amb el contrari del David, per a una nena m'agrada molt el color rosa.

També tenim una habitació per a l'ordinador, ja que avui en dia és necessari tenir ordinador ja que jo treballo de dissenyadora d'interior de cases i el meu marit és enginyer aeronàutic.
A la casa tenim un altre lavabo més senzill que el de l'habitació de matrimoni  que és més aviat pels nens quan siguin una mica més grans i pels invitats.

La nostra cuina és bastant gran i m'agrada molt ja que la paret de la cuina és tota de vidre per poder veure la piscina i vigilar a la nena mentre cuines.

En el pati tenim una gran piscina amb terre de fusta.
En tot el pati hi ha terre de llespa.
Tenim un sofà de luxe al pati negre i blanc.

EXPOSICIÓ BALLETS RUSSOS

EXHIBITION TITLE: els ballets russos.


AUTHOR'S NAME:  Serge Diaghilev


DATE: 1909-1929


OBJECTIVE DESCRIPTION: different types of ballet dresses.




HISTORICAL CONTEXT: The Russian ballet took refuge in Spain between 1914 and 1918, the years of World War I , a period in which it was impossible to goon tour to cities and theaters where they had succeeded in theirearly years.


BIOGRAPHY OF THE AUTHOR: was a Russian art critic, patron, ballet impresario and founder of the Ballets Russes, from which many famous dancers and choreographers.
Sergei Diaghilev was born to a wealthy and cultured family in Selischi in Russia; his father, Pavel Pavlovich, was a cavalry colonel, but the family's money came mainly from vodka distilleries. After the death of Sergei's mother, his father married Elena Valerianovna Panaeva, an artistic young woman.
Serge Diaghilev was born in the year 1872 and died in the year 1929.




PERSONAL OPINION: I found very interesting to see how were the clothes of the time.
       

SERGE DIAGHILEV

AUTHOR'S NAME:   Serge Diaghilev

DATE: 1909-1929

OBJECTIVE DESCRIPTION: Different types of ballet dresses of the time.

HISTORICAL CONTEXT: Was at the time of the First World War and was unable to go on tour cities.

BIOGRAPHY: was a Russian art critic, patron, ballet impresario and founder of the Ballets Russes, from which many famous dancers and choreographers would arise.

Sergei Diaghilev was born to a wealthy and cultured family in Selischi, Russia ; his father, Pavel Pavlovich, was a cavalry colonel, but the family's money came mainly from vodka distilleries.

 After the death of Sergei's mother, his father married Elena Valerianovna Panaeva, an artistic young woman who was on very affectionate terms with her stepson and was a strong influence on him.

The family lived in Perm but had an apartment in Saint Petersburg  and a country estate in Bikbarda (near Perm).

Diaghilev engaged in a number of homosexual relationships. His first important affair was with Dima Filosofov, his cousin, when they were both little more than adolescents; his second with Vaslav Nijinsky , who had already had a homosexual liaison with a wealthy aristocrat, partly in order to help support his mother, sister, and mentally disabled brother.

Diaghilev also worked with dancer and ballet master Léonide Massine. The artistic director for the Ballets Russes was Léon Bakst.
 Together they developed a more complicated form of ballet with show-elements intended to appeal to the general public, rather than solely the aristocracy. The exotic appeal of the Ballets Russes had an effect on Fauvist painters and the nascent Art Deco style.
Perhaps Diaghilev's most notable composer-collaborator, however, was Igor Stravinsky.
 Diaghilev heard Stravinsky's early orchestral works Fireworks and Scherzo fantastique, and was impressed enough to ask Stravinsky to arrange some pieces by Chopin  for the Ballets Russes.


PERSONAL OPINION: I liked quite  find interesting and see the dresses.