LA MEVA CASA

Sóc la Sara Hernández, en aquest moment estic vivint a Tossa de Mar amb el meu marit i  els meus dos fills; la Clàudia que té 3 anys i el David que fa 2 setmanes que ha nascut.
Vivim a una casa molt gran d'obra nova i de color blanc ja que m'agrada  perque és un color que em transmet tranquil.litat.
Al entrar trobem el garatge i l'habitació de matrimoni que és de color lila i blanc i al lavabo hi ha una dutxa i un jacuzzi.
El saló és molt ample i tots el mobles que hi ha són de colors blancs i negres perquè m'agrada molt el contrast que fan aquests dos colors i dona  com més luxe a la casa.

L'habitació del David està adornada amb el Mickey i els colors de l'habitació són colors blau clar i blanc ja que per a un nen m'agrada molt el color blau.

L'habitació de la Clàudia està adornada amb la Minnie i els colors de l'habitació són rosa i blanc ja que amb el contrari del David, per a una nena m'agrada molt el color rosa.

També tenim una habitació per a l'ordinador, ja que avui en dia és necessari tenir ordinador ja que jo treballo de dissenyadora d'interior de cases i el meu marit és enginyer aeronàutic.
A la casa tenim un altre lavabo més senzill que el de l'habitació de matrimoni  que és més aviat pels nens quan siguin una mica més grans i pels invitats.

La nostra cuina és bastant gran i m'agrada molt ja que la paret de la cuina és tota de vidre per poder veure la piscina i vigilar a la nena mentre cuines.

En el pati tenim una gran piscina amb terre de fusta.
En tot el pati hi ha terre de llespa.
Tenim un sofà de luxe al pati negre i blanc.

EXPOSICIÓ BALLETS RUSSOS

EXHIBITION TITLE: els ballets russos.


AUTHOR'S NAME:  Serge Diaghilev


DATE: 1909-1929


OBJECTIVE DESCRIPTION: different types of ballet dresses.




HISTORICAL CONTEXT: The Russian ballet took refuge in Spain between 1914 and 1918, the years of World War I , a period in which it was impossible to goon tour to cities and theaters where they had succeeded in theirearly years.


BIOGRAPHY OF THE AUTHOR: was a Russian art critic, patron, ballet impresario and founder of the Ballets Russes, from which many famous dancers and choreographers.
Sergei Diaghilev was born to a wealthy and cultured family in Selischi in Russia; his father, Pavel Pavlovich, was a cavalry colonel, but the family's money came mainly from vodka distilleries. After the death of Sergei's mother, his father married Elena Valerianovna Panaeva, an artistic young woman.
Serge Diaghilev was born in the year 1872 and died in the year 1929.




PERSONAL OPINION: I found very interesting to see how were the clothes of the time.
       

SERGE DIAGHILEV

AUTHOR'S NAME:   Serge Diaghilev

DATE: 1909-1929

OBJECTIVE DESCRIPTION: Different types of ballet dresses of the time.

HISTORICAL CONTEXT: Was at the time of the First World War and was unable to go on tour cities.

BIOGRAPHY: was a Russian art critic, patron, ballet impresario and founder of the Ballets Russes, from which many famous dancers and choreographers would arise.

Sergei Diaghilev was born to a wealthy and cultured family in Selischi, Russia ; his father, Pavel Pavlovich, was a cavalry colonel, but the family's money came mainly from vodka distilleries.

 After the death of Sergei's mother, his father married Elena Valerianovna Panaeva, an artistic young woman who was on very affectionate terms with her stepson and was a strong influence on him.

The family lived in Perm but had an apartment in Saint Petersburg  and a country estate in Bikbarda (near Perm).

Diaghilev engaged in a number of homosexual relationships. His first important affair was with Dima Filosofov, his cousin, when they were both little more than adolescents; his second with Vaslav Nijinsky , who had already had a homosexual liaison with a wealthy aristocrat, partly in order to help support his mother, sister, and mentally disabled brother.

Diaghilev also worked with dancer and ballet master Léonide Massine. The artistic director for the Ballets Russes was Léon Bakst.
 Together they developed a more complicated form of ballet with show-elements intended to appeal to the general public, rather than solely the aristocracy. The exotic appeal of the Ballets Russes had an effect on Fauvist painters and the nascent Art Deco style.
Perhaps Diaghilev's most notable composer-collaborator, however, was Igor Stravinsky.
 Diaghilev heard Stravinsky's early orchestral works Fireworks and Scherzo fantastique, and was impressed enough to ask Stravinsky to arrange some pieces by Chopin  for the Ballets Russes.


PERSONAL OPINION: I liked quite  find interesting and see the dresses.



          

GRANJA EN LAS LANDAS

TÍTOL EXPOSICIÓ: Granja en las landas.


NOM DEL AUTOR: Théodore Rousseau.

DATA O PERIODE: 1844-1867

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA: Un paisatge amb una granja
Fet a oli sobre tela.

DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA: Representa el camp i la vida rural dels francesos amb una majestuositat poètica.

L'ARTISTA: Rousseau, membre destacat de l'escola de Barbizon, va ser un dels pintors de paisatges més famosos de mitjan del segle XIX a França.

Va treballar durant 25 anys a sobre de la tela.
Frédéric Hartmann, va adquirir el quadre el 1852 però va pasar a les seves mans després de la mort de l'artista.

OPINIÓ PERSONAL: El quadre m'ha impactat al veure-ho per la profunditat que té als arbres..es molt sencill a simple vista però quan t'apropes i l'admires te n'adones de que el quadre transmet molt.

LA PLATJA AL BELLERA!

       Aquesta és la imatge principal d'una de les parets del Bellera.

 Aquesta és la imatge d'una platja de quan vaig anar a Almeria de vacançes.
Vaig pensar que podria fer de l'institut una platja i vaig escollir aquesta imatge.

Després de fer el fotomontatge la imatge que va quedar va ser aquesta:

La vaig fer a partir de la imatge de la platja que vaig anant retallant y enganchant per tal de que quedi una mica real a la paret de l'institut.

VISITA AL MUSEU DE GRANOLLERS

TÍTOL DE LA EXPOSICIÓ: sense títol

NOM DE L'AUTOR: Jordi Benito

DATA O PERIODE: 1973
DESCRIPCIÓ OBJECTIVA: quadre gran amb un home pintat i ells ulls li van girant d'un costat a un altre.
DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA: Benito va presentar a Granollers les accions: acció ocupació i acció reacció, volum d'un cos i acció transformació.
OPINIÓ PERSONAL: sincerament no m'ha agradat molt ja que a la obra sortia l'home,però se li movien els ulls cap a tots els costats i ha fet que em doni una mica de por.

SITUA LA PEÇA I L'ARTISTA EN UN CONTEXT HISTÒRIC ARTÍSTIC: Reconstrucció partint de les fotografies d'època de l'acció que Jordi Benito va dur a terme l'any 1973.

PARLA DEL DISCURS DE L'ARTISTA I AMPIA LA SEVA BIOGRAFIA: Va estudiar arquitectura tècnica en Barcelona i s'inicià a la pintura amb obres properes a l'Arte povera.

Després es va passar a l'art conceptual fent happenings. Va desenvolupar accions a mig camí entre el body art i l'espectacle teatral.

Va morir el 9 de desembre a Barcelona.

VISITA AL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA(MACBA)

TÍTOL DE LA EXPOSICIÓ: En el laberinto

NOM DEL AUTOR: Àngels Ribé

DATA O PERIODE: 1969-1984

ESTIL: Contemporani

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA: Reuneix unes 70 obres, entre elles fotografies i dibuixos inédits. Un ventilador i un laberint de plàstic transparent de color groc

CONTEXT HISTÒRIC: va tornar a Espanya quan  l'art estava censurat i venia dels Estats Units on hi havia una activitat artística emergent molt important.

PARLA DEL DISCURS DEL AUTOR I AMPLIA LA SEVA BIOGRAFIA:

Ángels Ribé  va començar la seva activitat artística a París a l’any 1969, i es veu interessada per coses relacionades amb la forma, el volum i la intervención en el espai públic.

 RESENYA: Capella Macba

TÍTOL DE LA EXPOSICIÓ: (temporalment) De paso
NOM DEL AUTOR: Natasha Sadr Hahgighian
DATA O PERIODE: Temporal-2011
ESTIL: MinimalistaLa exposición reúne unas setenta obras, entre ellas fotos y dibujos inéditos y piezas

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA: A una part de la capella es veu una font que està feta de paper.

A l’altre part de la capella es veu una ampolla amb una maleta i tota la sala  està equipada amb micròfons i altaveus.

CONTEXT HISTÒRIC:  La font es podria trobar per la època de la guerra civil espanyola.

PARLA DEL DISCURS DEL AUTOR I AMPLIA LA SEVA BIOGRAFIA:

 Es una artista iraní.

De paso és una interpretación personal sobre aquells béns comuns que hi ha a la vida diaria de tots nosaltres.

TÍTOL DE LA EXPOSICIÓ: Mar de xocolata

NOM DEL AUTOR: DIETER ROTH

DATA O PERIODE: va ser creada l’any 1970.

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA: Està composta per tabletes de xocolata y paper mecanografiat amb frases en alemany.

PARLA DEL DISCURS DE L’AUTOR I AMPLIA LA SEVA BIOGRAFIA:

L’autor amb aquesta obra volia demostrar que la vida de la xocolata té una duració equivalent a la vida de les persones, uns 80 o 90 anys. De moment porta 37 anys y està en una avançat estat de descomposició, principalment per l’aparició de microorganismes.

És un artista suís amb una obra molt extensa: dibuixos, pintures, escultures, muntatges i pel·lícules. Com reflex de la seva època, la seva obra és una barreja de poesia i realisme. A principis de la dècada dels 60, va crear a Islàndia unes quaranta joies avantguardistes.

reencuadrament fotogràfic

 FOTOGRAFIA PRINCIPAL
Imatge de l'entrada del bellera.
Podem veure una mica els dos colors( fosc i clar) i una mica la vegetació que trobem a l'entrada.

 Part d'una de les finestres que podem veure per la part superior de la fotografia.
Es pot veure perfectament el color de l'edifici del bellera, algunes finestres, una part molt petita d'un arbre i el contrast de l'edifici amb el blau del cel.

 En aquesta fotografia,podem veure el contrast que hi de colors.
Trobem el rosa fort per una part i el rosa clar . També contrasta molt el verd de les plantes.
Podem veure una petita part de la finestra.

 Aquesta imatge és molt senzilla.
Podem veure l'arbre de l'entrada i una mica el color clar de l'edifici.

 En aquesta fotografia podem veure com en una de les anteriors,el contrast de colors que hi ha.
Color verd de la vegetació amb els dos colors de rosa i una part de les finestres, encara que tancades.

Per acabar trobem aquesta imatge en la que es veu també els colors diferents, però el qe més crida l'atenció d'aquesta imatge és la finestra.

robatori intel.ligent

En un dia normal a una ciutat anomenada Super Vill, on regna la pau i on descansen els seus habitants, els superherois, com cada matí els ocells es desperten, el sol comença a sortir, els comerços obren i a la vegada apareixen els primers habitants que es disposen a fer les seves feines.
Però al banc principal de la ciutat a primera hora i ple de gent, apareixen tres superherois encaputxats que volen emportar-se tots els Diners. Mentre un dels superherois li demana els diners a la banquera, una dona gran apareix per la porta i els agafa per sorpresa amb els diners a la mà. La dona gran s’apropa i dóna uns cops de bastó als superherois, aquests queden valdats. Amb rapidesa la señora agafa les bosses plenes de diners i busca una sortida. Els clients del banc es sorprenen al veure que la dona en comptes de salvar-los s’està emportan els diners de la sucursal.

FOTOGRAFIANT EL BELLERA

 EL PATI DEL BELLERA
Pla frontal,ja que la imatge es veu centrada.
La llum de la fotografia és bastant bona.

 L'EDIFICI I ALGUNES FINESTRES DE L'INSTITUT
Pla tres quarts, ja que l'edifici està una mica de costat,encara que també pot ser un contrapicat,ja que el punt de vista és inferior al de l'element fotografiat.
La llum de la fotografia és bastant bona.

 EL GRAFFITI DEL BELLERA
Pla frontal, ja que la imatge està completament centrada.
La llum de la fotografia és bastant bona.

 EL GRAFFITI
Pla frontal, ja que la imatge està completament centrada i a la mateixa alçada.
La llum de la fotografia és bastant bona. I  els colors de l'element fotografiat son molt vius.

GRAFFITI I PART DEL PATI
Pla tres quarts, ja que l'element fotografiat està una mica de costat.
La llum de la fotografia és bastant bona.

UNA PART DEL NOSTRE INSTITUT
Pla tres quarts, ja que l'element fotografiat no està centrat sinó que està de costat. O també pot ser contrapicat ja que el punt de vista és inferior al de l'element fotografiat.
La llum de la fotografia és bastant bona.

 L'ENTRADA DEL BELLERA
Pla frontal, ja que l'imatge està completament centrada.
La llum de la fotografia és bastant bona, encara que li falta una mica de llum.

UN DELS ARBRES QUE ENS PODEM TROBAR AL PATI
Perfil, ja que l'arbre l'he fotografiat per la part lateral.
La llum de la fotografia és bastant bona.

 LA PART DE L'ENTRADA AL BELLERA
Pla tres quarts, ja que l'element fotografiat està una mica de costat.
La llum de la fotografia és bastant bona.

Pla frontal, ja que l'element fotografiat està centrat.

La llum de la fotografia és bastant bona.