THE WEBSIDE OF TACITA DEAN

On Tacita Dean website in the first part there is a prologue which is a documentary which explains the creative process of Tacita Dean while doing their work in Berlin.


There is also an introduction which explains that Tacita has created a filmwork  for Tate Modern's Turbine Hall. 


In the introduction there is a section of the frame that she has explains the movie that made.

Dean has voiced concern about the threats hanging over the medium of analogue film.

In the sketchbook we can see the pages of the book of Tacita dean during the performance of the movie.

In the mount analogue we can see the Surrealist novel Mount Analogue by French writer Rene Daumal.

Here are four points; In the first video we see a " it's all about metaphor.

In the second we can also watch a video which is James Halcombe explaining how to do a movie in a movie.

In the third we can watch a video which shows Grant gee, director of photography and film.

In the last point, it's explained that in the last year there were a series of high-definition projects that were done with archival film.

In the vertical cinema there are three points more.

On the first  we can see a video of colors.

On the second we can see a video explaining that the film is an illusion.

Finally explains the life of Maya Deren who is a poet of cinema.

In the book section we can see extracts from sections of the exhibition.

It speaks about Joe Boyd, Jane Giles and Sharon Lockhart.

To the  end there is a forum to consult museums.

LA LLEGENDA DE LES CASES BLANQUES

Una antiga llegenda de tossa de mar compte que quan algú construïa una casa de color blanc sempre acabaven trobant un tresor sota dels seus jardins.
Això em va passar a mi fa molt poc . En acabar de constuir la casa, la meva família i jo escoltàvem molts sorolls a la casa; picaven a la porta i en obrir no hi havia ningú, els ninots blancs del meu fill sonaven sols, i el meu gat blanc que tenia va  desaparèixer .. tot era relacionat amb el color blanc.
El meu marit i jo estàvem molt espantats ja qe no sabiem que estava passant.
La casa era nova, i jo que sóc arquitecta l'havia construït.
Llavors un dia cansats ja d'escoltar sorolls i estar espantats i més amb dos nens petits, el meu marit va agafar l'ordinador i va mirar a internet llegendes que havien a Tossa de Mar.
Jo que estava donant-los la bona nit als meus fills, vaig escoltar que miguel, el meu marit,em va cridar espantat.
Vaig anar corrent cap on ell estava i em va ensenyar el que acabava de veure.
La pàgina que havia trobat deia que en Tossa de Mar hi havia una llegenda molt coneguda relacionada amb un tresor amagat que confirmaven les meves sospites.
Miguel molt espantat em va dir que havíem de començar a buscar el tresor per veure si era real el que es deia.
Al dia següent vam trucar a uns amics i l'hi vam explicar. Ells ens van ajudar tot el dia a excavar al jardí.
Al final, vam trobar un bagul embolicat entre llençols blancs i bruts a causa de la humitat.
En obrir el bagul vam trobar un escapulari de nacar blanc.
El vaig agafar fascinada i Miguel em va dir de penjar-lo a la nostra habitació.
El vam penjar a una de les parets de la nostra habitació.
  A partir d'aquell dia, els sorolls que havien, van desaparèixer i el meu gat desaparegut va  tornar a casa.