Una antiga llegenda de tossa de mar compte que quan algú construïa una casa de color blanc sempre acabaven trobant un tresor sota dels seus jardins.
Això em va passar a mi fa molt poc . En acabar de constuir la casa, la meva família i jo escoltàvem molts sorolls a la casa; picaven a la porta i en obrir no hi havia ningú, els ninots blancs del meu fill sonaven sols, i el meu gat blanc que tenia va desaparèixer .. tot era relacionat amb el color blanc.
El meu marit i jo estàvem molt espantats ja qe no sabiem que estava passant.
La casa era nova, i jo que sóc arquitecta l'havia construït.
Llavors un dia cansats ja d'escoltar sorolls i estar espantats i més amb dos nens petits, el meu marit va agafar l'ordinador i va mirar a internet llegendes que havien a Tossa de Mar.
Jo que estava donant-los la bona nit als meus fills, vaig escoltar que miguel, el meu marit,em va cridar espantat.
Vaig anar corrent cap on ell estava i em va ensenyar el que acabava de veure.
La pàgina que havia trobat deia que en Tossa de Mar hi havia una llegenda molt coneguda relacionada amb un tresor amagat que confirmaven les meves sospites.
Miguel molt espantat em va dir que havíem de començar a buscar el tresor per veure si era real el que es deia.
Al dia següent vam trucar a uns amics i l'hi vam explicar. Ells ens van ajudar tot el dia a excavar al jardí.
Al final, vam trobar un bagul embolicat entre llençols blancs i bruts a causa de la humitat.
En obrir el bagul vam trobar un escapulari de nacar blanc.
El vaig agafar fascinada i Miguel em va dir de penjar-lo a la nostra habitació.
El vam penjar a una de les parets de la nostra habitació.
A partir d'aquell dia, els sorolls que havien, van desaparèixer i el meu gat desaparegut va tornar a casa.
Això em va passar a mi fa molt poc . En acabar de constuir la casa, la meva família i jo escoltàvem molts sorolls a la casa; picaven a la porta i en obrir no hi havia ningú, els ninots blancs del meu fill sonaven sols, i el meu gat blanc que tenia va desaparèixer .. tot era relacionat amb el color blanc.
El meu marit i jo estàvem molt espantats ja qe no sabiem que estava passant.
La casa era nova, i jo que sóc arquitecta l'havia construït.
Llavors un dia cansats ja d'escoltar sorolls i estar espantats i més amb dos nens petits, el meu marit va agafar l'ordinador i va mirar a internet llegendes que havien a Tossa de Mar.
Jo que estava donant-los la bona nit als meus fills, vaig escoltar que miguel, el meu marit,em va cridar espantat.
Vaig anar corrent cap on ell estava i em va ensenyar el que acabava de veure.
La pàgina que havia trobat deia que en Tossa de Mar hi havia una llegenda molt coneguda relacionada amb un tresor amagat que confirmaven les meves sospites.
Miguel molt espantat em va dir que havíem de començar a buscar el tresor per veure si era real el que es deia.
Al dia següent vam trucar a uns amics i l'hi vam explicar. Ells ens van ajudar tot el dia a excavar al jardí.
Al final, vam trobar un bagul embolicat entre llençols blancs i bruts a causa de la humitat.
En obrir el bagul vam trobar un escapulari de nacar blanc.
El vaig agafar fascinada i Miguel em va dir de penjar-lo a la nostra habitació.
El vam penjar a una de les parets de la nostra habitació.
A partir d'aquell dia, els sorolls que havien, van desaparèixer i el meu gat desaparegut va tornar a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada